dissabte, 28 de juliol del 2018

No llores porque ha terminado, sonríe porque sucedió💗

LAST NIGHT!

Avui ha estat el darrer dia de campament, i com se veia venir, ha estat molt emotiu.
Durant el dia hem fet una dinàmica molt interessant que segur que tots nosaltres recordarem per sempre (o s'intentarà) ja que mos ha fet caure 4 llàgrimes.

S'horabaixa ha estat fonamental per concloure es campament ja que hem fet ses promeses, i com també se veia venir, s'emotivitat ha tornat a sortir.

Es vespre hem pegat una enjambrada brutal que ha servit de tap per després disfrutar d'uns sketches preparats pels de 3r any a mode d'acomiadament.

De matinada hem fet una rave a nes càmping i tots hem ballat i cantat com si tenguéssim dos pulmons sencers xDDD #elhumor

No volem tornar, però tot principi té un final.(alegre)

Fins d'aqui una estona💗

PD: dia 3 d'agost l'agrupament farà el pregó de festes de Palmanyola. Estau tots convidats a veure com el feim, i sino, veniu igualment per que segur que ja vos anyorarem. Gràcies.

 

 

dijous, 26 de juliol del 2018

Per què sempre anam costa amunt?

Bon vespre famílieeeess!

Després de tenir-vos passant pena durant uns dies, vos confirmam que estam més vius que mai.
Seguirem amb sa tradició de posar excuses: Aquests dies no hem escrit es blog per que bàsicament no ens hem vist suficientment capacitats com per exercir sa força necessària per pitjar tantes tecles de forma seguida.

(Tornam a ses cascades)

Després de caminar menys que es altres dies però més que quan vas a comprar es pa, varem arribar a ses cascades i tots junts, en família, varem disfrutar d'una aigua que mos va fer ressucitar qual ave fenix a tots. (necessitàvem espabilar, tots)

Es dia següent, ja espabilats, varem passar es dia a nes càmping fent activitats i fent un poc de relax per així, avui, poder pujar es cim de Pico Cebollera ( un 2000 i algo) amb energia i molta, però que molta sort. #jom'hitir #cabeza

AVUI hem pujat es Pico Cebollera. Tampoc ha estat per tant. A Mallorca tenim unes bones pujadetes que han fet que es nostres rangers hagin pujat es cim sense cap tipus de problema. Es problema ha estat fer fotos pal postureo a tots es vostres fills.

Han estat uns dies plens d'anècdotes realment molt divertides. Esperam que tot segueixi així.

Perdonau ses nostres neurones, vos estimam💙

PD: seguim sense cap baixa jeje







dilluns, 23 de juliol del 2018

Y LA COSA SUENA A SPA...CASCADAS PUENTE RA!

Tornam a posar excusa per no escriure es blog diàriament: aquesta vegada no estam dormint ses 6 hores recomanades per sa NBA (a n'aquest ritme, comença a ser greu s'asunto).
Tot i així, tenim cosetes per contar-vos.

Després de despertar d'un curt somni, al Club Nàutic el Rasillo, vàrem seguir amb la nostra ruta circular fins al nostre campament base. Aquest pic el ritme va ser una mica millor que "trote del podrío post resaca", va ser tal que "trote coTXinero post xubec". Tot va anar benissíssissim fins que després d'aturar-mos a dinar, mos va aplegar en Poseidón i mos va arriar una aiguada que va fer més por que un rebost buit...pero EH, no passeu pena que seguim sense cap baixa xd.

One day later...vàrem aprofitar per rentar roba i per tenyir ses camisetes tot Güapes de cada campament. Va ser un dia per descansar i disfrutar amb família ja que tots, caps inclosos, no podíem amb sa nostra ànima.

Avui, hoy, today hem anat a fer un capfico, una sota, una capbussada, un bot....a ses tant desitjades i esperades Cascadas de Puente Ra, scooby doo papa! Demà tendreu informació més detallada, específica i minuciosa sobre es fets d'avui i de demà.

Fins demà, una besada ben forta!💙