(me remonto unos dias atrás)
Era tard, feia fred, es sol feia ses darreres i duiem moltes hores de viatge per arribar al destí. El nostre exèrcit de rangers estava cansat però tots sabien que havien de complir amb la seva missió; conquerir la zona de la Sierra Cebollera.
Després de passar per Villoslada de Cameros i fer una visita als nostres aliats del Centre d'Interpretació del Parc Natural De Sierra Cebollera, ens varem poder informar de la situació i establir el nostre campament base.
Durant els següents dies, els rangers, varen estar desenvolupant les seves habilitats i les seves destreses, talment com si fossin superherois, per més endavant estar preparats per la seva principal funció. Van progressar tant, però tant bé, però eh, taaaant bé, que es varen poder permetre un temps de descans per anar a conquerir part del riu i per tenir un cert temps lliure.
Avui ha estat un dels dies més importants de la nostra estància; hem sortit de ruta directes a conquerir el Club Nàutic el Rasillo. Han estat 15 km a un ritme tipo "trote del podrío post resaca"que han acabat directes a la laguna del Rasillo. Un cop allà, els habitants de la zona s'han sublevat contra el nostre exèrcit i hem optat per utilitzar els velolagunos per contraatacar, guanyant així la batalla i conquerint el terreny.
Per ara no hem tengut cap baixa, tots estan en perfectes condicions i esperam poder seguir amb la nostra missió durant el dia de demà, direcció al campament base.
Recuerdos.
Amem si penjau qualque foto mes.....
ResponEliminaMapás llamando a l'exèrcit de Rangers! Es el enemigo...? Que pare la guerra en Sierra de Cebollera, i faci lo que viene siendo un kit kan, i passi informe detallat de l'estat de les files dels soldats!!! cambio i corto! ah! i sobretot no doneu tregua a l'enemic, calabruix, vent, fred, vent...que ja es vostro! que disfruteu molt!!!
ResponEliminaAina, mamà Ranger Adrià!